Reforma d’un quadre elèctric conflictiu

De vegades no n’hi ha prou que les coses funcionin: també deuen ser útils, pràctiques, ordenades i com no, segures, de manera que qualsevol pugui treballar en les mateixes condicions sense perill d’electrocutar-se.

Aquest és el cas d’un quadre que Juan Carlos es va trobar quan va ser a veure una avaria en l’automatització un habitatge, provocada per l’efecte de la caiguda indirecta d’un raig. Quan va obrir el quadre li va fer respecte ficar la mà, més que res perquè en tocar la pots muntar i més quan està tot tan embolicat.

Quan li va explicar la situació al client aquest, sense dubtar-ho, ens va demanar que féssim el que poguéssim i això és el que vam fer.

Veure-ho en directe no va deixar de ser alguna cosa impactant: cables creuats per tot el quadre. Circuits que sortien d’unes bornas viking, en els quals la fase agafava d’un extrem del quadre i el seu respectiu neutre agafava d’un altre extrem. Sortides dobles i triples dels automàtics. Cables que simplement amb tocar-los es deixaven anar de les seves connexions. Conductors que no havien entrat bé en el born de l’autòmat i en estrènyer-los s’havien quedat solts, provocant la deterioració del born. Conductors que s’havien quedat curts i que havien estat empalmats en el quadre mitjançant fitxes d’entroncament, atapeïdes en un lateral del quadre. Conductors verd grocs usats com a conductor de fase i de neutre. Una sortida cap a un hidromassatge no protegida tèrmicament que sortia directament del diferencial, el qual depenia directament del IGA de 40A. Un altre circuit de 2,5mm2 desprotegit tèrmicament mitjançant un magneto tèrmic de 20A i alguna cosa més.

Iniciar el treball es va fer una mica pesat, però armat de paciència vaig començar deixar anar tots els conductors del quadre desfent tots els nusos que formaven en el seu interior, prèvia identificació dels cables. Una vegada desmantellat el quadre, em vaig posar a redistribuir una mica els components del mateix.

Canviant de lloc el que semblava un transmissor vaig poder muntar tres contactors que havien solts sota l’última fila del quadre, després de la qual cosa vaig començar a cablejar-lo.

Encara que no vaig poder deixar-ho tot l’endreçat que m’agrada, ja que de tots els magneto tèrmics sortien dues i fins a tres línies i la longitud dins del quadre era insuficient per a les meves pretensions, crec que almenys ho vaig deixar cablejat de manera ordenada i bastant neta.

Vaig trobar a faltar que hi hagués una caixa d’entroncaments situada damunt del quadre, així podria haver realitzat totes les connexions perquè tan sol sortís una línia per circuit i de pas desfer-me de les bornas viking, de les quals sortien més de 10 conductors. També vaig trobar a faltar una fila més en el quadre, ja que els magneto tèrmics eren estrets, cosa que dificulta més el cablejat.

Suposo que inicialment no tenien previst tant circuit ja que posats a comparar, resulta bastant més econòmic comprar un quadre amb més capacitat que muntar aquest tipus de magneto tèrmics i de pas, queda millor.

El més important és que el client, que va veure l’abans i el després del quadre elèctric, va saber apreciar la diferència.